Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Franz Völker
Música
Tenor alemany.
Descobert per Clemens Heinrich Krauss, estudià cant a Frankfurt El 1926 debutà com a Florestan Fidelio en aquesta ciutat i cinc anys més tard fou contractat a la Staatsoper de Viena L’any 1935 es traslladà a Berlín, on cantà fins el 1945 Entre el 1945 i el 1952 formà part de l’Òpera de Munic Actuà amb èxit en el Festival de Salzburg a partir del 1931, i en el de Bayreuth a partir del 1933, i també feu una discreta carrera en teatres allunyats dels nuclis germànics com el Covent Garden, on cantà el 1934 Centrà el seu repertori en les òperes de R Wagner, R Strauss i, en menor proporció, de WA…
Gustavo Becerra (-Schmidt)
Música
Compositor xilè.
Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961…
poliacord
Música
Harmonia que es pot analitzar com una superposició de dos o més acords.
Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…
Nicolas Lanier
Música
Compositor, cantant i llaütista anglès d’ascendència francesa, fill del tenor i compositor John Lanier.
El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…
Henri -Pierre Sauguet
Música
Compositor francès.
Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de claredat melòdica i…
Resurrección María Azkue Aberasturi
Música
Compositor, escriptor, filòleg i folklorista basc.
Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’…
Daniel Gottlob Türk
Música
Organista, compositor i teòric alemany.
Després d’haver estat iniciat en la música pel seu pare, assistí a la Kreutzschule de Dresden com a alumne de GA Homilius Aquest darrer, convençut de les aptituds del jove deixeble, encomanà l’ampliació dels seus coneixements a JA Hiller El 1774 anà a Halle, on fou nomenat kantor de la Ulrichskirche Com a la major part de les ciutats veïnes, aquest càrrec incloïa compromisos de diferents tipus, a voltes allunyats de les tasques pròpies d’un compositor L’any 1779 fou nomenat màxim responsable musical de la universitat, on impartí classes i promogué sèries de concerts El 1787 ocupà…
Daniel Bernoulli
Biologia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i fisiòleg neerlandès.
Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…
,
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…