Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
talla
Música
En els tubs de l’orgue, relació entre la llargada i el diàmetre o amplada.
Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en…
tapat
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla rematat per una tapa mòbil.
De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar tant de fusta…
espigueta
Música
En l’orgue, joc labial tapat, de talla ampla, amb terminació de xemeneia.
Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns
Marietta Alboni
Música
Contralt italiana.
Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62
càpsula
Música
En alguns aeròfons, element que protegeix la llengüeta.
Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del…
picacanyes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…
flabiolets
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla de la família de les flautes.
Molt comú en els orgues Blancafort, la seva tessitura és de 2' De cos troncocònic, la seva sonoritat aguda, aflautada i penetrant imita el so del flabiol de la cobla catalana
Felia Litvinne
Música
Soprano russa, nacionalitzada francesa.
Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de…
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats…
sesquiàltera
Música
En l’orgue, joc labial de mutació composta, sense represes.
És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 dotzena, ampliació de la quinta i 5 dissetena, ampliació de la tercera de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 en base de 8' De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic en la talla ampla nasards, és propi de l’orgue francès i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de…