Resultats de la cerca

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric,…

Estudià violí i piano, i posteriorment musicologia a la Universitat de Londres, on es doctorà el 1947 Fou professor a les universitats de Durham 1947-68 i d’Exeter 1968-71 Un cop abandonat aquest darrer càrrec, es consagrà a la composició El seu llibre The Invention and Composition of Music , dedicat a l’aprenentatge de la composició, destaca per l’estil exuberant i la llibertat davant les directrius acadèmiques Aportà els primers estudis substancials sobre el concerto barroc i la biografia de WA Mozart dins l’àmbit de la llengua anglesa Entre les seves composicions hi ha opéras-…

Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos…

Feu els seus estudis al Gonville College i al Caius College, a Cambridge, i estudià piano amb Arthur Schnabel a Berlín Com a intèrpret, feu alguns concerts, però consagrà la major part de la seva activitat a la crítica musical Treballà en diverses revistes com a crític i el 1949 fundà The Score L’any 1959 fou nomenat director artístic de música de la BBC, càrrec que exercí fins el 1973 i des del qual aportà una nova vitalitat a la vida musical de Londres a més, fou el responsable de la introducció de molts artistes forans en la vida musical d’aquesta ciutat, com fou el cas de…

Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva…

S’inicià amb el clarinet i el saxòfon alt, que canvià pel saxòfon tenor el 1947 A partir del 1949 treballà a Detroit amb Snooky Young, entre d’altres El 1953 entrà a la big band de Count Basie, i n’esdevingué un dels principals solistes A més de les seves incisives improvisacions, Foster aportà composicions i arranjaments sobretot Shiny Stockings que foren factors importants de l’èxit de Basie en aquell període El 1964 deixà l’orquestra i treballà de manera independent, però posteriorment s’uní al grup d’Elvin Jones Organitzà una gran formació, de fins a vint-i-cinc músics,…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran…