Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’…

Combinà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de Zuric En 1937-38 fou secretari i assistent del director Hermann Scherchen a Budapest i a Viena Posteriorment tornà a Suïssa, on treballà com a crític musical al mateix temps que estudiava amb Wladimir Vogel Fou en aquesta època que entrà en contacte amb el dodecatonisme El 1957 fou nomenat director de la Ràdio Alemanya del Nord a Hamburg, i dos anys després, director de la Staatsoper d’Hamburg Posteriorment dirigí l’Òpera de París 1973-80 Del catàleg de la seva obra, són molt apreciats el Concert des échanges 1964,…

Deixeble de FX Haberl a Ratisbona, el 1948 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc de Venècia, i quatre anys més tard, de la Capella Sixtina Considerat un dels compositors de música sacra més importants de l’època, alguns dels seus oratoris foren molt apreciats a les primeres dècades del segle XX, com ara La Passione di Cristo secondo San Marco 1897 o Il Giudizio Universale 1904 Deixà vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Molt influïda per la polifonia italiana del segle XVI i pel llenguatge romàntic, la música de…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson, Sonny Stitt i Blue…

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i teologia, però morí…

El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt apreciats…

La seva brillant carrera militar com a príncep al servei de l’exèrcit prussià no li impedí desenvolupar una destacada activitat musical Els seus dots d’intèrpret el convertiren en un dels pianistes més apreciats de Berlín Beethoven li expressà la seva admiració en aquesta ciutat l’any 1796, i el 1804, a Viena, li dedicà el seu Concert per a piano núm 3 Com a compositor fou un representant del preromanticisme alemany La seva obra, influïda per JL Dušek, inclou composicions per a piano i per a conjunt de cambra amb piano, com els trios opus 2, 3 i 10, el quintet opus 1 en do m i l…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets Don Byas 1968 i…