Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
torculus
Música
Neuma de tres notes, la segona de les quals és més elevada que les altres.
De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts
minima
Música
Figura musical que en la notació mensural dels segles XIV al XVII equival a la tercera part o a la meitat d’una semibrevis.
En el moment de la seva aparició, unida a la de l' ars nova , era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida Actualment, la figura resultant és denominada blanca…
scandicus
Música
Neuma ascendent que consta de tres o més notes.
Aquestes acostumen a procedir per graus conjunts, si bé les dues primeres poden estar separades per una distància de 3a o superior Les grafies mitjançant les quals es representa són diverses, i la més comuna és la que consta de dos punctum seguits d’una virga també s’indica mitjançant un punctum o una virga precedida o seguida d’un podatus Bibliografia Complement bibliogràfic Moll i Roqueta, Jaume Un scandicus de significación melódica en la notación visigótico-mozárabe
submediant
Música
El sisè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 6) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana VI).
En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer grau és la mediant per estar…
saltador
Música
En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.
De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
Ernesto Guillermo Bitetti Ravina
Música
Guitarrista argentí naturalitzat espanyol.
Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
arpegiat
Música
Execució de forma successiva i no mesurada de les notes d’un acord.
Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina