Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis a Vic amb Collell i, des del 1874, els continuà a Barcelona amb Bernat Calvó Puig, Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol com a mestre de piano El 1878 guanyà un premi d’interpretació pianística instituït pel mateix Pujol L’any 1879, a París, ingressà al conservatori, a l’aula de Marmontel, si bé per motius familiars no pogué finalitzar els estudis i el 1881 els abandonà De nou a Barcelona destacà com a concertista de piano, i obrí una escola de música per la qual passaren alumnes destacats del panorama musical català Es casà amb la soprano Carme Bonaplata i…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…

Estudià magisteri i música a la seva ciutat natal El 1912 es traslladà a Madrid i ingressà al conservatori, on fou alumne, entre d’altres, de C del Campo El 1943 fundà l’Orquestra Simfònica de Salamanca i a partir del 1945 feu classes al Conservatori de Música de Madrid En aquesta ciutat participà en alguns cicles de concerts a l’Aula de Música de l’Ateneu de Madrid i es donà a conèixer com a compositor Home de mentalitat oberta, fou un difusor entusiasta de les aportacions de la Segona Escola de Viena i estudià a fons l’obra de P Boulez Les seves composicions evolucionaren des…

Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un…

Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "Sistema del cicle…

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche Fundà els grups de jazz Catalònia 1977, Onix 1983, Ictus 1987 i el seu propi trio Lluís Vidal Trio, així com el grup de tangos Araca 1995 L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat  i Jaume Cortadellas, creà l’ Orquestra de Cambra Teatre Lliure , de la qual fou director artístic Ha escrit música per al cinema, per al teatre i ha compost nombroses obres, i també ha fet arranjaments per a big-band , orquestra i formacions diverses La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar  Ángel Pereira…