Resultats de la cerca

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

Estudià composició amb C Santoro 1954 i O Toni 1958-60 Assistí als Cursos de Darmstadt els anys seixanta, i fou el propulsor del Manifest Música Nova 1963, en el qual defensava la música avantguardista brasilera Influït per les idees de John Cage, inicià projectes nous de música aleatòria i instrumental Fou professor visitant a la Universitat de Wisconsin 1978-79 i a la de Texas 1982-83, conferenciant i collaborador de nombroses revistes i director i programador del Festival de Música Nova de Santos La seva música, influïda per J Cage, opta sempre per l’…

Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria…

El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la música concreta , representada per compositors com P Schaeffer o P Henry, i la música electroacústica , practicada per H Eimert i K Stockhausen, entre d’altres Un dels representants més…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres de…

Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà…

Estudià literatura, teatre, cant i dansa a les universitats de Nova York i Colúmbia, i després ho feu, becada, a Itàlia i París Entre el 1950 i el 1966 estigué casada amb Luciano Berio, gràcies al qual s’inicià en la música contemporània Paradoxalment, fou també una destacada intèrpret de Monteverdi Collaborà amb I Stravinsky i J Cage i compongué diverses obres Fou professora d’algunes universitats europees i canadenques

La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió

Estudià amb H Cowell i A Schönberg, i posteriorment collaborà amb J Cage i edità obres de Ch Ives Ha escrit molt per a ballarins com M Cunningham Les primeres obres utilitzaren tècniques dodecatòniques o bé imitaren Ives i A Copland Més tard, les seves composicions passaren a reflectir interessos en cultures no occidentals, i sovint incorporaren instruments d’origen asiàtic Ell mateix construeix instruments capaços de tocar les seves músiques Sempre ha mostrat una preocupació molt particular per l’afinació justa És autor d’òperes com Rapunzel 1954 i obres orquestrals com Pacifika…