Resultats de la cerca

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981, Aguaplano 1987…

També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat, llibres…

Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant Benet L’edició…

La fricassée d’H Fresnan, per exemple, conté gairebé cent citacions Altres autors com C Janequin o J Servin també n’escriviren Se n’han conservat sis d’anònimes

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte…

Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de música de la…

Ha estat conegut també amb els noms de Cancioneiro do Conde de Barcellos , Cancioneiro do Nobiliario do Conde de Barcellos , Cancioneiro d’Evora i Cancioneiro do Colegio dos Nobres de Lisboa Fou recopilat l’any 1280 a la cort de Don Dionís, i actualment es conserva a la Biblioteca da Ajuda de Lisboa Format per 88 pergamins relligats en un volum, conté 310 poemes, 304 dels quals són cantigas d’amor d’influència occitana El cançoner, inacabat, no té notació musical, tot i que s’hi deixà l’espai corresponent, i només conté setze de les trenta miniatures previstes, en les quals apareixen els…

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar en ~996-1006,…

És el vestigi d’un ús antic, en què només es cantaven tres odes Per això rep també aquest nom el llibre litúrgic que conté els oficis del temps de quaresma

El primer número aparegué el 1946 i des d’aleshores s’ha mantingut ininterrompudament fins a l’actualitat Conté articles de musicologia i hi collaboren els més destacats musicòlegs de l’Estat espanyol