Resultats de la cerca

Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…

És el conducte, format per les costelles i les tapes, per on circula l’aire corresponent a cada nota

N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…

Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566, València 1575…

En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…