Resultats de la cerca

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i exercí la…

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow i altres…

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

Aquesta expressió prové d’una visió crítica d’aquest tipus de música que posa en dubte la legitimitat d’imposar l’audició musical i que apunta els seus efectes perversos El concepte de contaminació musical condemna l’ús decoratiu i superflu de la música, sense per això negar o deslegitimar el paper secundari, però constitutiu i orgànic, que aquesta mateixa música pot exercir en una sala de ball o en una pellícula Els motius de la proliferació de la música ambiental s’han de buscar en la facilitat actual per a reproduir la música i en les característiques de l’orella, un òrgan que rep els…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera , germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona 1888, de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics…

Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G Fauré al conservatori d’aquesta ciutat Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G Fauré, C Debussy i M Ravel, i…

Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século…

El 1747 anà a París amb la intenció de fer carrera com a dramaturg, però després de Denys le Tirant 1748, el seu primer i únic èxit, abandonà el teatre i es dedicà a la crítica musical i a l’escriptura de llibrets Relacionat amb el moviment de la Illustració, escriví els articles Declamació i Crítica de l' Enciclopèdia i participà en les polèmiques musicals amb l' Essai sur les revolutions de la musique en France 1777 Dels seus llibrets, molts dels quals escrits a partir dels seus propis Contes moraux 1761, sobresurten els realitzats per a JPh Rameau La guirlande ,…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica…