Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artisticomusical, una destacada orquestra valenciana constituïda per uns seixanta-quatre instrumentistes que es dedicava preferentment a la música teatral Aquesta…

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos -verticals o…

Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el estanquero…

Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de Sant Llogari, fundat al segle VII, i durant la Reforma fou un bastió del catolicisme La Schola Cantorum , les primeres notícies de la qual són del 1271, comptà al llarg dels segles XIV i XV amb mestres d’una certa categoria, com Anton Vogt i Peter Brunnenstein El 1633 un incendi destruí l’església i tots els documents relacionats amb l’activitat musical durant l’Edat Mitjana Els jesuïtes, que eren presents a Lucerna des del 1574, havien assumit la direcció de totes les escoles i eren els principals protagonistes en l’àmbit musical…

En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa impulsada per…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…

Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…