Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres, Stabat mater…

Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E Granados, F Marshall i VM de Gibert, i amplià estudis amb E Morera, F Pedrell i N Otaño El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922 Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes Deixà una producció extensa i variada Hi destaquen les òperes Canigó 1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna 1947, estrenada a Mallorca, amb…

Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i…

Consisteix generalment en una baga de corda o cinta fixada a la caixa de l’instrument que deixa les mans del músic lliures per agafar les baquetes, les macetes o el flabiol

Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A Lavignac, el 1889 El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A Roussel contrapunt i V d’Indy composició, tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927 Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum Tot i que ja havia…

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Es formà com a organista i exercí com a tal a la catedral de Girona El 1902 es traslladà a Badalona, on continuà la seva tasca i inicià la seva trajectòria com a director coral Assumí la direcció, entre d’altres, de l’Orfeó Badaloní des de la seva fundació 1921 i de l’Ateneu Instructiu Colomí de Santa Coloma de Gramenet Com a compositor, deixà escrit un bon nombre de sardanes, a més d’algunes sarsueles

El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929