Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
instruments de corda pinçada
Música
Instruments musicals en què la vibració inicial és generada pel desplaçament de la corda des de la seva posició inicial, tibant-la lateralment amb el dit o un plectre elàstic, el qual, en arribar a un punt determinat, l’allibera, tot deixant-la en vibració.
La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia sumèria fins…
harmònic
Música
So produït amb alguns instruments musicals corresponent a una nota alternativa, la qual se sent fora de la tessitura habitual que correspondria a una posició o digitació principal.
Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental sèrie dels harmònics L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la, de manera que en comptes de produir la…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…
pandereta

Pandereta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de…
culleres
Música
Instrument idiòfon d’entrexoc format per dues culleres.
Per a produir el so s’agafen pel mànec amb una sola mà, interposant un dit entre ambdues culleres, tot picant sobre un genoll ajudats per l’altra mà La posició més generalitzada disposa les culleres amb la cavitat còncava cap a l’exterior
cool-jazz
Música
Denominació emprada per a designar diversos estils jazzístics produïts principalment els anys cinquanta del segle XX, i caracteritzats per l’adopció d’una expressió musical continguda, allunyada de l’extraversió i l’exuberància habitualment associades al jazz.
Els mateixos músics, però, sovint mostraren desacord amb l’etiqueta Lennie Tristano, Lee Konitz, Chet Baker, Stan Getz i, sobretot, el grup que lideraren Gil Evans i Miles Davis quan gravaren el disc dit precisament Birth of the cool 1949, foren els músics agrupats sota aquest nom
sousàfon
Música
Instrument de vent-metall de tessitura greu —molt semblant a la de l’helicó— amb tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta Especialment dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada, el primer model fou construït per JW Pepper l’any 1892 Com la majoria d’instruments de vent-metall, sol estar fet de llautó i disposa d’un joc de pistons Normalment està afinat en mi♭ o en si♭
Leopold von Auer
Música
Violinista i pedagog hongarès.
Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina