Resultats de la cerca

És un dels primers documentats a Catalunya Construí un orgue per a la catedral de Barcelona el 1317, data que preval sobre la del 1259, la qual, tal com ha demostrat J García Llovera, no és certa

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la…

Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…

Després de cursar la carrera eclesiàstica, estudià gregorià amb Dom Gajard a Solesmes, França, i més tard piano amb Juli Pons a Barcelona Durant disset anys exercí com a organista a la parròquia de Marata les Franqueses del Vallès Després de collaborar amb l’orguener G Blancafort durant quinze anys, fundà el seu propi taller, artesà i familiar, a les Franqueses Entre altres fites com a orguener, el 1991 construí l’orgue transportable més gran del món Els seus treballs estan molt ben acabats i documentats històricament Fou autor del projecte de l’orgue que la firma Karl Schuke de Berlín…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…

Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges…

Fou un centre musical notable durant l’Edat Mitjana i fins a la introducció de la Reforma, especialment durant el segle XVI El 1603, quan la cort es desplaçà a Londres, decaigué l’activitat musical i el desvetllament no es produí fins al final del XVII, període durant el qual es troben documentats els primers concerts Durant el segle XVIII la ciutat visqué una gran efervescència a la primeria de la centúria nasqué l’Edinburgh Musical Society 1728-98, que reunia músics professionals i aficionats, i el 1762, per tal d’acollir els concerts de la societat, es construí el Saint…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…