Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
Joseph Karl Benedikt Eichendorff
Música
Escriptor alemany, descendent d’una nissaga aristocràtica.
Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera homònima l’…
Geza Révész
Música
Psicòleg hongarès.
Estudià dret i posteriorment psicologia a Göttingen 1901-05 i fou professor d’aquesta disciplina a la Universitat de Budapest fins el 1921, que emigrà a Amsterdam, on dirigí un laboratori de psicologia experimental L’estudi de pertorbacions en la percepció i emissió de sons el portà a interessar-se per la psicologia de la música i l’aptitud musical Elaborà una teoria sobre la percepció del to, basada simultàniament en el reconeixement de la freqüència i en la similitud de l’octava Publicà nombrosos articles, com ara Erwin Nyiregyházy Psychologische Analyse eines musikalisches hervorragenden…
Joseph Marx
Música
Compositor, pedagog i crític austríac.
Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…
Franz Schreker
Música
Compositor austríac.
Vida La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song , i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116 , fou interpretat públicament amb èxit a Viena Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de…
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
fonts manuscrites
Música
Les fonts musicals manuscrites aparegueren amb les primeres representacions gràfiques dels sons, i sobre suports tan diferents com són la pedra, la fusta, el papir, el pergamí i, més endavant, el paper.
El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…
Leonhard Lechner
Música
Compositor i editor de música alemany d’origen austríac.
Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…