Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
orgue de maneta
Música
Tipus d'orgue mecànic accionat pel moviment d’una maneta lateral.
El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església
stravaganza
Música
Terme genèric que designa una peça caracteritzada per algun tipus de qualitat extravagant.
Pot referir-se a una obra en forma lliure, com una fantasia, o a alguna que utilitza elements poc habituals o inesperats, com ritmes, dissonàncies o harmonies fora del context convencional Fou en aquest sentit que l’utilitzà per primer cop Giovanni de Macque en les seves Consonanze stravaganti per a orgue, al final del segle XVI També empraren aquest terme A Vivaldi La stravaganza , opus 4 i B Marcello Stravaganze d’amore , cantata satírica, entre d’altres
canario
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs binari compost o ternari simple, probablement originària de les illes Canàries.
D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció
Eratòstenes
Música
Matemàtic, gramàtic i geògraf grec.
Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que posteriorment…
growl
Música
Efecte de grunyit, emprat per instrumentistes de vent de música jazz a imitació dels sons guturals dels cantants de blues.
Els instrumentistes ho aconsegueixen, bé transmetent als llavis una vibració gutural, amb oscillacions de la llengua, o bé cantant una nota i tocant-ne una altra Els cantants emeten un to grunyit amb subtils manipulacions de la gola, la cavitat bucal i els llavis Els primers que desenvoluparen el growl instrumental foren el trompetista Bubber Miley i el trombonista Tricky Sam Nanton, ambdós de l’orquestra de Duke Ellington, tal com mostren els enregistraments del 1927, Black and Tan Fantasy i Creole Love Call Entre altres cantants de blues , Bessie Smith utilitzà el growl vocal En Empty Bed…
António Leal Moreira
Música
Compositor portuguès.
Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala…
Pitàgores
Música
Filòsof grec.
Vida Més o menys associat a la seva persona o al cercle dels pitagòrics Alcmèon, Filolau, el corrent de pensament anomenat pitagorisme té una importància enorme per a la història de la música Com succeeix amb molts altres pensadors grecs antics, no es conserven textos de Pitàgores mateix, sinó referències al seu pensament provinents d’autors posteriors Els pitagòrics defensaven la idea segons la qual existia una correspondència entre la Mesura que descobriren en els fenòmens musicals, els intervals i el ritme -definida amb proporcions numèriques precises-, i la Mesura que observaven al món l’…
Clement Marot
Música
Poeta occità d’expressió francesa.
El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…
Jean Racine
Música
Dramaturg francès.
Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la qual era membre…
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…