Resultats de la cerca

Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i…

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…

No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià

Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic, que considerà…

L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es caracteritza pel seu…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…

Hom pot anomenar també crusi la nota que coincideix amb l’accent mètric inicial, i metacrusi la nota o grup de notes que la segueixen Atès, d’una banda, que una anacrusi ho és amb relació a un determinat accent mètric -que cal entendre com el més important de la unitat formal considerada- i, de l’altra, que els accents mètrics formen un sistema jeràrquic uns són més importants que uns altres, els quals, al seu torn, encara ho són més que uns altres, etc hom pot concloure que l’aparició d’anacrusis és possible a tots nivells Dit d’una altra manera les anacrusis són sempre relatives al nivell…

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …

El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus 9, Schönberg…