Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
bandonió

Bandonió del final del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent molt semblant a l’acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives, s’ha …
Thea Musgrave
Música
Compositora i directora d’orquestra escocesa.
Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà…
Robert Saxton
Música
Compositor anglès.
Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves…
Konstantin Nikolov Il’jev
Música
Compositor i director d’orquestra búlgar.
A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries Entre…
banjo

Banjo Gibson de cinc cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, de mànec llarg amb trasts i caixa de ressonància circular coberta d’una membrana feta de pell o de plàstic.
Es toca polsant les cordes amb els dits o amb l’ajut d’un plectre En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec El model més comú té cinc cordes metàlliques, quatre d’esteses al llarg de tot el mànec, fixades al claviller, i una de més curta -la més aguda-, fixada en una clavilla especial, encastada directament al mànec a l’alçada del cinquè trast curiosament, malgrat ser la més aguda, està situada al costat del mànec que normalment ocupa el bordó Les afinacions més corrents són sol2 do1 sol1 si1 re2 i sol2 re1 sol1 si1 re2 El banjo actual és un model …
rhythm-and-blues
Música
Expressió emprada per a catalogar conjuntament diversos estils de música popular negroamericana derivats del blues, el jazz i el gòspel.
L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos, destacaren Louis…
pandereta

Pandereta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de cançons i…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…