Resultats de la cerca

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos…

Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica

Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de…

S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la fàbrica amb el…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet 1782, afegint…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…

Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…

Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…

La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d’una qualitat…