Resultats de la cerca

Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el veïnatge de la…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…

Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les quals destaca…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles XVII i XVIII la musica…

És la unitat en el sistema d’equivalències de les figures A l' indicador mètric , per tant, es representa amb el número 1 La pausa de rodona s’indica amb el signe ww