Resultats de la cerca

Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a guitarra,…

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors Deixà a…

Organitzà més d’un centenar de concerts, en els quals aconseguí la participació de les principals figures del moment i també de les orquestres i agrupacions de cambra més prestigioses Afavorí la creació de l’Orquestra Simfònica de Girona

Estudià violí amb GH Betjemann a la Royal Academy of Music i, després d’haver servit durant la Primera Guerra Mundial, continuà la seva formació amb Norman O’Neill Més tard es guanyà la vida com a violinista en diverses orquestres i tocà en sales de cinema Fou violí primer en diferents festivals sota la direcció d’E Elgar, amb qui feu també alguns enregistraments Tot i que ja havia escrit música per a bandes sonores anteriorment, no assolí l’èxit fins després de la Segona Guerra Mundial D’aquest període destaquen The Dream of Olwen , per a la pellícula While I Live John Harlow 1947, i la peça…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat…

De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí…

Fou una gran especialista en la interpretació d’obres de WA Mozart, D Scarlatti i JS Bach Començà els estudis amb Julian Pascal i Orlando Morgan, però rebé una important influència pedagògica de Tobias Matthay L’any 1905 fou dirigida per sir Thomas Beecham a Londres en el Concert núm 4 de L van Beethoven, interpretació que constituí l’inici d’una important carrera concertística com a solista i, posteriorment, formant duo amb la seva cosina, també pianista, Irene Scharrer Durant la Segona Guerra Mundial actuà als Lunchtime Concerts, concerts informals que tenien lloc al migdia i…

Estudià les primeres lliçons de violí amb la seva mare, i posteriorment fou alumna de George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys, i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per G Pierné Es perfeccionà amb Carl Flesch a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del Concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional amb diverses gires de concerts, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial El 1943 F Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la guerra Morí en un…

Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en…