Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…

Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia També estudià composició amb M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of Music, centre…

De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d’altres, les…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la Societat…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

Vida Estudià teologia i música A partir del 1473 treballà en diverses ciutats italianes com Màntua, Verona i Gènova El 1478 anà a Nàpols, on entrà en contacte amb músics importants com Johannes Tinctoris, Guarnier i Icart Després de passar per Lodi, Monticello i Bèrgam, s’establí a Milà, ciutat on exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral des del 1484 fins a la data de la seva mort A la capital de la Llombardia compaginà la tasca a la catedral amb el servei com a cantor a la capella de Ludovico Sforza Gaudí d’un ampli reconeixement social per part dels seus contemporanis, i fou…

Vida Rebé la primera formació musical de la seva mare i la continuà amb G Chadwick i J Orth a Boston Posteriorment estudià al Conservatori de Munic 1882-85, on fou alumne de J Rheinberger De tornada als Estats Units 1886, treballà com a organista i dirigí diversos cors parroquials a Nova York El reconeixement li arribà el 1893, quan la seva cantata Dream King and his Love 1893 rebé un premi del Conservatori Nacional de Nova York El mateix any estrenà a Nova York l’oratori Hora novissima 1893, que tingué una molt bona acollida El 1894 fou nomenat professor de teoria musical a la Universitat de…