Resultats de la cerca

JS Bach L’ofrena musical , BWV 1079, núm 6 © Fototecacat/ Jesús Alises La representació visual d’aquest tipus de cànon, molt utilitzat en l’Edat Mitjana, són la línia melòdica del dux i la frase que constitueix el lema Com a exemples de lema es poden citar el de G de Machaut Ma fin est mon commencement et mon commencement ma fin , que amaga una imitació retrògrada, o la de JS Bach Quarendo invenietis ’Busqueu i trobareu’, corresponent al núm 6 de L’ofrena musical , BWV 1079 En aquest cas el dux va acompanyat d’una clau de fa invertida que suggereix una imitació per moviment contrari De…

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J…

Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons…

D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos El primer el feu seguidor de J Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps Algunes de les seves obres foren impreses per O Petrucci en el volum Misse Antoine de Févin…

Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort…

Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu repertori i s’…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa…

Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…

Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i…