Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Josep Barba i Bendad
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres, Stabat mater…
,
Max Weber
Música
Sociòleg alemany.
La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…
Cançoner d’Ajuda
Música
Conjuntament amb els cançoners de la Biblioteca Vaticana i el Colocci-Brancuti, és un dels tres grans cançoners medievals galaicoportuguesos.
Ha estat conegut també amb els noms de Cancioneiro do Conde de Barcellos , Cancioneiro do Nobiliario do Conde de Barcellos , Cancioneiro d’Evora i Cancioneiro do Colegio dos Nobres de Lisboa Fou recopilat l’any 1280 a la cort de Don Dionís, i actualment es conserva a la Biblioteca da Ajuda de Lisboa Format per 88 pergamins relligats en un volum, conté 310 poemes, 304 dels quals són cantigas d’amor d’influència occitana El cançoner, inacabat, no té notació musical, tot i que s’hi deixà l’espai corresponent, i només conté setze de les trenta miniatures previstes, en les quals…
Joaquim Malats i Miarons
Joaquim Malats i Miarons
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…
,
rèquiem
Música
Missa de difunts, anomenada així per les paraules inicials del seu text (Requiem aeternam dona eis Domine).
Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…
oratori
Música
Obra escrita normalment per a solistes vocals, cor i orquestra en la qual es narra una història, normalment sacra, que no és representada.
El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
música del monestir de Montserrat
Música
Música desenvolupada al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat al vessant oriental de la muntanya del mateix nom.
És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…
Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Folklore
Folklorista, etnògraf i esperantista.
Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…
, , , ,