Resultats de la cerca

Es formà a la seva ciutat natal, probablement amb Gaspare de Albertis, on exercí com a instrumentista El 1547 entrà al servei del cardenal Christoph Madruzzi a Trento Dos anys més tard marxà a Alemanya, on estigué al servei de l’elector Moritz de Saxònia Es convertí al protestantisme i ocupà el càrrec d’assistent del mestre de capella de Dresden M Le Maistre, a qui succeí l’any 1568 Sota la seva direcció, la capella de Dresden experimentà una gran puixança Tingué molta fama com a instrumentista de corneta i sacabutx, i com a compositor exercí una gran influència en la música alemanya per l’…

Cap a l’any 1644 es desplaçà a Roma, on estigué al servei de Donna Olimpia Aldobran dini com a clavicembalista i llaütista Poc temps després entrà al servei del cardenal Antonio Barberini Vers el 1648 abandonà la ciutat, marxà a l’estranger, possiblement a Alemanya, i tornà a Roma el 1654 En algun moment de la seva trajectòria professional també exercí d’organista a l’església de Sant Joan del Laterà Obtingué un gran reconeixement com a instrumentista Pel que fa a la seva faceta compositiva, destaquen les cantates, gènere en què mostrà un llenguatge ple d’expressivitat La major…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…

Se sap que el seu pare era músic a la cort d’Olomouc i alguns estudiosos situen Gottfried Finger a Munic el 1682 No es coneixen dades certes de la seva vida abans que emprengués un viatge a Anglaterra, cap al 1686 Allí fou contractat, el 1687, com a instrumentista estranger al servei de la capella musical de Jaume II, a qui dedicà la seva primera collecció de sonates per a diversos instruments publicades a Londres el 1688 A partir dels anys noranta sobrevisqué com a compositor independent i participà activament en la vida musical londinenca oferint concerts setmanals i escrivint…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En…

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi…