Resultats de la cerca

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems , himnes,…

Vida El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles ja escrivia música, i quan en tenia catorze fou l’organista assalariat més jove de l’estat de Connecticut Veient el seu talent, el seu pare li…

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició, tasca que…

Estudià amb H Cowell i A Schönberg, i posteriorment collaborà amb J Cage i edità obres de Ch Ives Ha escrit molt per a ballarins com M Cunningham Les primeres obres utilitzaren tècniques dodecatòniques o bé imitaren Ives i A Copland Més tard, les seves composicions passaren a reflectir interessos en cultures no occidentals, i sovint incorporaren instruments d’origen asiàtic Ell mateix construeix instruments capaços de tocar les seves músiques Sempre ha mostrat una preocupació molt particular per l’afinació justa És autor d’òperes com Rapunzel 1954 i obres orquestrals…

Després d’acabar els estudis musicals a la Universitat de Princeton, continuà la seva formació a França, amb Nadia Boulanger a Fontainebleau els estius del 1925 al 1928 i també a l’Escola Normal de Música de París 1926-27 finalment, entre el 1928 i el 1931 estudià piano amb Louta Nouneberg a la capital francesa Durant els anys quaranta inicià la seva tasca com a pedagog Així, el 1942 fou cap del departament de música del Monticello College Més tard impartí classes al Mount Holyoke College 1943-46 i fou cap del departament de música a la Cornell University 1949-53 i director del cor de la…

Estudià amb Arthur Schnabel i amb Arnold Schönberg a la New York Trade School El 1936 debutà a Nova York Poc després es convertí en membre de l’Eastman Quartet i professor de l’Eastman School of Music de Rochester 1965-80 El 1980 es convertí en artista resident al Bates College de Maine Destacà per les seves interpretacions de música contemporània nord-americana, com ara del compositor Charles Ives, i també per la personal visió de la música d’Erik Satie

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…

Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…

De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no…