Resultats de la cerca

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende i D Santa Cruz Wilson L’any 1928 viatjà a París, on fou alumne de Ch Koechlin, P Dukas i N Boulanger, i després estudià a Berlín amb P Hindemith i H Mersmann El 1931, de nou a Xile, ensenyà teoria, harmonia i composició al Conservatori Nacional de la capital Fou secretari i degà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i investigador de l’Institut d’Investigacions Musicals a Santiago Les seves obres mostren la influència del nacionalisme, el postimpressionisme i el neoclassicisme D’altra banda, escriví articles…

Estudià violí, direcció i composició a la Universitat Federal de Rio de Janeiro entre els anys 1960 i 1968, i posteriorment es traslladà a l’Instituto Tella de Buenos Aires per tal d’ampliar els estudis de composició amb A Ginastera i G Gandini Interessat en la música electrònica, treballà en 1972-73 amb el Groupe de Recherches Musicales de París i des del 1973 és professor de composició i música electroacústica a la Universitat de Brasília Fou un dels pioners de la música d’avantguarda brasilera i en les seves composicions ha usat, a més de sons, imatges, olors i gustos, amb l’…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica de Mendoza i…

Estudià viola i violí a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units, on fou deixeble de J Morel a la Juilliard School de Nova York En aquest centre cursà estudis de direcció orquestral, que després prosseguí a Tanglewood amb L Bernstein El 1955 debutà a Mèxic i en 1959-60 fou director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Saint Louis Del 1961 al 1962 dirigí l’Orquestra Simfònica de Greenwich Village Nova York i l’orquestra de la Juilliard School, on, a més, fou professor 1962-68 Entre el 1967 i el 1979 assumí la direcció de l’Orquestra de Louisville, amb…

Estudià al Curtis Institute de Filadèlfia i posteriorment a Viena, amb Emil von Sauer Entre el 1939 i el 1945 fou assistent de Rudolf Serkin a Filadèlfia, càrrec que deixà per dedicar-se a la diplomàcia a l’ambaixada de Cuba, a Washington Després de la Segona Guerra Mundial fou director general del Quarter General americà de Tòquio i hi dirigí El Mikado de Gilbert i Sullivan A partir d’aleshores inicià una gira de concerts que el dugué arreu del món Entre el 1968 i el 1977 fou professor de l’Escola de Música d’Indiana i el 1977 substituí Serkin al Curtis Institute El…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-55, els…

Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el tret més…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci