Resultats de la cerca

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta , Poema Indio…

Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P Silva, F Braga i W Burle Marx Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país El 1949 fundà l’Orquesta Sinfónica…

La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de diverses…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H Oswald piano i amb A Gouveia i A França harmonia A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín amb Hanschild, a Brusselles amb A de Greef i a París amb B Selva Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte 1929-30 i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo 1930-38 A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela Técnica Nacional de…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de…

Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…

Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i…

Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas ,…

Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza…