Resultats de la cerca

Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per una embocadura metàllica que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall -llautó, alpaca o ambdós combinats- i de perforació cònica, d’uns 2,75 m de llargària, acabat en un pavelló de diàmetre regular d’uns 20 cm, que sol estar orientat cap amunt La llargària del tub pot ésser variada mitjançant un sistema de vàlvules de cilindres o pistons -normalment tres i de vegades quatre- Incorporen bombins que modifiquen…

El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…

Actualment té uns 45 cm de llargària i sol pintar-se de blanc El seu ús s’ha anat generalitzant des del segle XIX

L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l’embocadura…

Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació

Consisteix en un tub cilíndric estret, proporcionat al diàmetre i a la llargària del tub que corona, la tapa del qual forada Pot estar soldat a l’exterior o a l’interior d’aquesta La seva funció és la d’aclarir la sonoritat tímbrica del joc Espigueta interior © Fototecacat/ Studi Ferrer

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…

Entre les formes afins hi ha la burletta i la farsa Generalment constava de dues o tres parts, cadascuna de les quals contenia una o dues àries -quasi sempre en forma da capo i separades per recitatius- i un duet final Aquestes parts eren recollides al final del llibret de l' opera seria que complementaven, sense constituir un espectacle per elles mateixes Fou una derivació de l' intermedio dels segles XVI i XVII, terme que es mantingué com a sinònim al llarg de la primera meitat del XVIII, i de les scene buffe del XVII, difoses sobretot a Nàpols, quan aquestes se separaren de l' opera seria…