Resultats de la cerca

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves interessants…

En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de…

Es formà a la seva ciutat natal, probablement amb Gaspare de Albertis, on exercí com a instrumentista El 1547 entrà al servei del cardenal Christoph Madruzzi a Trento Dos anys més tard marxà a Alemanya, on estigué al servei de l’elector Moritz de Saxònia Es convertí al protestantisme i ocupà el càrrec d’assistent del mestre de capella de Dresden M Le Maistre, a qui succeí l’any 1568 Sota la seva direcció, la capella de Dresden experimentà una gran puixança Tingué molta fama com a instrumentista de corneta i sacabutx, i com a compositor exercí una gran influència en la música alemanya per l’…

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren…

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb acompanyament…

Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der polyphone Satz 'La…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…