Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…
Michael Jackson

Michael Jackson
© Virginmedia
Música
Cantant nord-americà de pop-rock.
Vida i obra Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins el grup Jackson Five, on actuava en companyia dels seus germans Dotat d’una veu d’una gran extensió i acompanyant les seves actuacions amb espectaculars balls, passes de mim, voltes i positures de gran teatralitat dins d’uns no menys espectaculars escenaris, esdevingué, els anys vuitanta, una de les figures mundials de la música jove Amb Diana Ross protagonitzà una versió d’ El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran…
,
Josep Ribera i Miró
Música
Compositor, director i organista.
Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…
,
Eagles
Música
Grup nord-americà de rock.
Es formà a Los Angeles arran de la unió dels quatre músics que habitualment acompanyaven Linda Ronstadt i que s’independitzaren de la cantant per crear un dels grups de pop-rock més populars dels anys setanta Glenn Frey Detroit, Michigan, 6 de novembre de 1948 – Nova York, 18 de gener de 2016, guitarra i veu Don Henley Gilmer, Texas, 22 de juliol de 1947, bateria i veu Bernie Leadon Minneapolis, Minnesota, 19 de juliol de 1947, guitarra i veu, i Randy Meisner Scottsbluff, Nebraska, 8 de març de 1946 – Los Angeles, Califòrnia, 26 de juliol de 2023, baix i veu El grup debutà el 1972 amb el…
,
Fèlix Millet i Tusell

Fèlix Millet
RTVE
Entitats culturals i cíviques
Empresari.
Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta…
,
Madonna

Madonna (2007)
© madonna.com
Música
Nom amb el qual és coneguda Madonna Louise Veronica Ciccone, cantant i actriu nord-americana.
De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul , rock i disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…
,
música d’Oxford
Música
Música desenvolupada a Oxford (Anglaterra).
Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…
música dels gitanos
Música
Els gitanos, que entre d’altres també reben el nom de roma, sinti o calé, arribaren a Europa al segle XV arran de diverses migracions que s’originaren al nord de l’Índia entre els segles V i X.
Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment uniforme, de manera que les…
música d’Indonèsia
Música
Música desenvolupada a Indonèsia.
Indonèsia constitueix l’arxipèlag més gran del món, amb unes 14000 illes i uns 200 milions d’habitants La població és principalment d’origen malai o indonesi, amb grups melanesis i papús a l’interior de quasi totes les illes Si a aquesta varietat cultural s’hi afegeixen les diverses influències històriques —la cultura índia i la islàmica, primer, i l’occidental, després—, el resultat és una realitat cultural força complexa Dins d’aquesta diversitat, però, hi ha elements i pràctiques comuns, reveladors d’una unitat cultural i artística A Indonèsia la música no es considera una…
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…