Resultats de la cerca

Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia

Estudià història i teoria musical al Conservatori de Moscou, on posteriorment es doctorà amb VE Ferman 1940 Fins el 1936 ensenyà història de la música en diverses escoles de Moscou Després de servir a l’armada soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en 1945-48 fou director de la redacció musical de la Ràdio Soviètica, i des del 1956, professor del conservatori, on dirigí seminaris sobre música contemporània occidental El seu principal centre d’interès és la música del segle XX Fou autor d’una sèrie de monografies, articles i assaigs sobre els grans compositors soviètics i…

La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca, divulgar dades i…

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena 1934, fou deixeble de R Lach, A Orel i R Haas Rebé lliçons de teoria i composició d’A Berg 1927-35 i A Webern 1936-38 Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric 1959-70, institució de la qual esdevingué professor honorari 1958 i professor titular 1967 Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th Adorno, E Stein i altres- que tingueren contacte personal amb els compositors…

Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un…

Fill del crític musical Hans Paumgartner i d’una mezzosoprano, començà a estudiar música amb els seus pares Més tard amplià la seva formació a Viena, on combinà els estudis musicals i els de dret a la universitat En 1911-12 fou director de cant a l’Òpera de Viena i després passà a la Tonkünstlerorchester 1914-17 Parallelament, impartí classes a l’Acadèmia de Viena 1915-17 Posteriorment es traslladà a Salzburg, on fou director del Mozarteum 1917-38, 1945-59 Fou el fundador de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg 1922 i de la Camerata Academica del Mozarteum de Salzburg 1955 i escriví diverses…

Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de la seva vida…

Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el representant més destacat del…

Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller de la rosa…