Resultats de la cerca

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y…

De família aristocràtica, entre el 1650 i el 1669 visqué a Venècia, on començà la seva activitat com a llibretista amb Orimonte 1650, obra musicada per Francesco Cavalli Per a aquest mateix compositor escriví vuit textos més, com ara els d' Elena 1659 i Scipione Africano 1664 El 1669 entrà com a llibretista al servei de Leopold I, a Viena L’elevadíssima producció de Minato -més de 200 textos- es ressent sovint d’una argumentació mecànica i previsible Tanmateix, alguns dels seus textos foren emprats després de la seva mort Així ho feu, per exemple, Tommaso Albinoni per al seu Elio…

Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una…

En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor o grup de solistes canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in excelsis Deo i…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte 1872, òpera amb…

Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…

El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…

Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada…

Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…