Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical a Heidelberg, on estudià amb PhWolfrum, i la prosseguí a Mannheim amb A Landmann Posteriorment ingressà al Conservatori de Zuric, on fou deixeble de V Andreae, C Vogler i P Jarnach Installat a Berlín el 1930, hi estudià direcció amb S Ochs i R Krasselt i exercí la crítica musical en el "Frankfurter Zeitung" El 1933 obtingué el càrrec d’editor de la "Deutsche Allgemeine Zeitung" En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Zuric, on feu de crític i dirigí el Zentralarchiv Schweizerischer Tonkunst Les seves composicions deixen entreveure la…

Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió de Parsifal…

Estudià al Conservatori de Duisburg i el 1961 debutà a Münster Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’aquesta ciutat fins el 1965, any en què es traslladà a Düsseldorf Dos anys més tard es presentà a Bayreuth i al Metropolitan de Nova York i inicià la seva projecció internacional com a destacat intèrpret de papers wagnerians El 1968 debutà a l’Òpera de Viena i en 1974-75 cantà sota la direcció de H von Karajan al Festival de Pasqua de Salzburg També ha destacat, ocasionalment, en papers còmics d’òperes italianes de WA Mozart, especialment en el Bartolo de Les noces de Fígaro El 1967…

Estudià a l’Acadèmia de Viena en 1919-23, i el 1922 debutà al teatre d’òpera de Lübeck Entre el 1925 i el 1931 actuà amb la companyia del Teatre de Nuremberg i posteriorment passà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el 1952 com a membre actiu de la seva companyia i on estrenà obres d’autors alemanys contemporanis Destacat intèrpret de Wagner, fou especialment aplaudit al Festival de Bayreuth, on actuà entre el 1933 i el 1944 interpretant els principals papers wagnerians de la seva tessitura La seva carrera internacional se centrà al Teatro Colón de Buenos Aires, on cantà el 1935 i el…

Quan era un infant intervingué en diverses representacions operístiques com a membre del cor del Teatre an der Wien Posteriorment emigrà als EUA, i no tornà a Viena fins el 1922 per a debutar a la Volksoper com a Mefistòfil de l’òpera Faust Entre el 1925 i el 1933 actuà a la Wiener Staatsoper, tasca que combinà amb aparicions al Covent Garden de Londres i Berlín i als festivals de Salzburg 1931-35 i Bayreuth 1933 Forçat a deixar Alemanya i Àustria amb l’adveniment del nazisme, tornà als Estats Units, on el 1933 es presentà al Metropolitan de Nova York El 1950 tornà a Berlín, i el 1952, a…

Els seus orígens es remunten al bagatge musical tradicional dels emigrants irlandesos i escocesos, com també al blues primitiu del Mississipí o els cants indis dels Apalatxes Un dels primers nord-americans que enregistraren aquest tipus de música fou W Guthrie, que mesclava repertori de la tradició amb peces de creació pròpia Cap a la meitat dels anys cinquanta, després d’un període de decadència, el grup Weavers encapçalà la represa d’aquest tipus de música, i a partir d’aleshores es crearen dues tendències D’una banda hi hagué els qui seguiren la línia de cançons tradicionals, amb vocació d…

El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…

Abreviació de rock-and-roll , rock’n’roll o rock & roll , una forma de música lleugera, amb un ritme de 4/4 amb forts accents en el segon i el quart temps i on predominen el ritme i el so dels instruments amplificats electrònicament Nasqué a la meitat dels anys cinquanta, anà evolucionant i fragmentant-se i es convertí en la principal música popular al final del segle XX i el començament del XXI L’expressió rock and roll , traduïda literalment, significa ’gronxar-se i rodar', però a mitjan segle XX era un eufemisme usat en l’argot dels afroamericans dels EUA per a referir-se a anar de…