Resultats de la cerca

El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…

De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…

Fou alumne de M Greene, per al qual copià moltes de les seves obres El 1726 fou nomenat organista de Saint Paul’s del Covent Garden i el 1737 ho fou de la capella reial, tasca que exercí fins la seva mort Conegué JC Pepusch, amb qui compartí l’interès per la música antiga i, en especial, per la del Renaixement L’estudi profund d’aquest repertori consolidà la seva tècnica compositiva, especialment reeixida pel que fa als entramats contrapuntístics de certa complexitat De les seves obres religioses cal esmentar nombrosos anthems , diversos tedèums i el recull The Whole Book of…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà a l’Òpera de Magúncia Posteriorment es presentà en diversos escenaris de Wiesbaden i Oldenburg, com a membre estable de les seves companyies d’òpera Membre de l’Òpera de Düsseldorf el 1964, simultaniejà la seva dedicació a aquest teatre amb diverses actuacions arreu d’Europa Cantà als teatres d’òpera de Ginebra i París i als festivals de Bayreuth i Salzburg El 1981 obtingué un èxit clamorós com a Rei Marke Tristany i Isolda a Stuttgart, amb la producció de G Friedrich Destacà sobretot en els papers per a baix profund, amb…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’…

Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre…

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva mort Renovà…

Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…