Resultats de la cerca

El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el …

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme…

A Cracòvia estudià composició amb A Malawski i J Koffler 1937-40 Fou director de la secció musical de Ràdio Cracòvia 1947-50 A partir del 1950 s’installà a Tel-Aviv, on feu intents d’adaptar el mètode serial a la música oriental El 1957, després d’una estada a París, on estudià música electrònica, s’establí a Viena i entrà a treballar a la Universal Edition Des del 1973 exercí de professor a la Hochschule für Musik Representant d’una generació que, partint del sistema dodecatònic, s’endinsà en les experiències d’avantguarda, la seva música és una amalgama entre les maneres orientals i el…

Es graduà en música a les acadèmies de Varsòvia i Poznan, i rebé una beca per a estudiar amb Nadia Boulanger a París Del 1972 al 1974, una altra beca la dugué a l’Institut de Música de Cleveland EUA, on estudià amb Cloyd Duff, Richard Weiner i Donald Erb, mentre impartia conferències sobre música polonesa i feia concerts per tot el país En 1974-77 ensenyà al Bennington College de Vermont, i aquest darrer any fou nomenada compositora resident de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara El curs 1984-85 ensenyà a la Universitat d’Indiana Ha guanyat dos premis de la Percussive Arts…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres…

Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…

L’Europa de la postguerra presentava greus mancances en el camp de l’ensenyament de la música contemporània, atès que bona part dels músics i compositors més importants havien mort o eren a l’exili Aquesta situació motivà que, a partir del 1946, sota la iniciativa de Wolfgang Steinecke, s’organitzessin els anomenats Cursos internacionals d’estiu de Nova Música, per tal d’afavorir la trobada entre joves compositors i alguns dels músics de la preguerra que havien estat prohibits pel nazisme, acusats de compondre música degenerada Entre els primers professors convidats figuraren Paul Hindemith,…

Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…

Una melodia pot representar per ella mateixa una composició completa per exemple en el cas de moltes cançons populars, o bé, una de les parts en l’estructura polifònica En aquest cas, tot i que cadascuna de les veus té la seva pròpia melodia, sovint s’identifica el concepte de melodia amb el de melodia principal, la qual no ha de coincidir forçosament amb la veu superior o més aguda, encara que és molt freqüent que sigui així en la música culta de tradició europea i en molts altres tipus de música El fet que una successió de sons musicals o notes sigui significativa o no depèn de molts…