Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el comte Fabio Naldi i els continuà amb G Castelfranco, M Zanoli, D Freschi i F Alghisi El 1700 treballava com a cantant a Ferrara El 1701 fou admès a la capella musical de Sant Petroni, a Bolonya, recomanat per GB Bassani, membre eminent de l’Accademia Filarmonica, en la qual Ricieri ingressà el mateix any Entre el 1722 i el 1726 viatjà a Polònia i treballà al servei del comte Rzewuski Altra vegada a Itàlia, visqué a Bolonya, Venècia i Pàdua Ricieri compongué diverses òperes, oratoris i música sacra, tot mostrant una gran habilitat en els estils…

D’una família de tradició musical, començà a tocar la trompeta a quatre anys El 1989, recomanat per Wynton Marsalis, formà part del grup d’Ellis Marsalis en l’enregistrament d' A Night at Snug Harbour El 1992 gravà Young Blood amb Elvin Jones, amb qui també feu algunes gires El 1995 arribà From This Moment , el seu primer àlbum com a líder, el qual seguiren Gumbo Noveau 1996, on mostrà el seu vessant més tradicional, i Payton’s Place 1998, amb la collaboració de Wynton Marsalis i Roy Hargrove El 2001 edità Dear Louis , un àlbum d’homenatge a Louis Armstrong Participà en el…

Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação,…

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

El 1630 era infant cantor de la capella musical a la cort de Dresden, on Heinrich Schütz es feu càrrec de la seva educació musical Recomanat pel seu mestre, el 1633 es traslladà a Hamburg per estudiar amb Jacob Praetorius Altra vegada a Dresden, fou nomenat organista de la capella electoral 1637 El 1655 tornà a Hamburg, on s’installà i fou organista de la Jacobkirche El 1660 fundà el Collegium Musicum La producció musical de Weckmann comprèn música sacra i de cambra i diverses composicions per a instruments de teclat Moltes de les seves obres s’han perdut i d’altres li han estat…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar,…

En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…