Resultats de la cerca

Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972 Escriví una…

Es graduà al Conservatori de Varsòvia, on estudià composició amb K Sikorski, i fou alumne de N Boulanger a París 1931-36, ciutat on residí fins a la seva mort Del 1936 al 1948 presidí l’Associació de Joves Músics Polonesos de la capital francesa És autor d’una remarcable quantitat d’obres orquestrals i de cambra, entre les quals destacà principalment Obertura 1936, obra que aplega els trets del seu estil neoclàssic i estricte, i que li valgué la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París del 1937 De similar importància fou Simfonietta 1940 i La femme tétue 1958, una peça radiofònica…

Pertanyent a una família de músics, durant la seva infantesa començà a estudiar piano i trombó i d’adolescent tocà en diverses bandes locals El 1928 es traslladà a Nova York, on entrà en la banda de Ben Pollack i també actuà amb Louis Armstrong, amb qui enregistrà Knockin’a Jug 1929 Durant el període 1933-38 formà part de l’orquestra de Paul Whiteman i després, fins el 1946, actuà amb la seva pròpia big band , amb la qual gravà Wolverine Blues 1940 Del 1946 al 1951 fou membre del conjunt All Stars, de Louis Armstrong Un cop abandonat el grup, seguí treballant, en solitari o bé al capdavant d’…

Entre el 1906 i el 1910 estudià composició i direcció amb N Rimskij-Korsakov i A L’adov als conservatoris de Sant Petersburg i Moscou Juntament amb altres estudiants del Conservatori de Sant Petersburg fundà, el 1908, la Societat per a la Música Folklòrica Jueva, i alguns anys més tard participà en l’Expedició Etnològica del baró de Guinzburg a la recerca de cants religiosos jueus al Caucas En 1915-20 destacà com a director a Tbilisi, Londres i París Installat a Nova York aquest darrer any, fou un dels fundadors de l’Associació de Compositors 1923, que dirigí fins el 1940 La seva música es…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb…

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del…

Fill d’hotelers, fou deixeble de JM Soler i Magne Bosch S’inicià professionalment l’any 1927 en l’orquestra de ball Els Roviras de Bordils després ingressà en la Unió Cassanenca 1928 i fou membre de la Unió Artística de Vidreres 1932-35 i 1939-40 El 1937 fou seleccionat per la Generalitat per a formar part de la cobla que efectuà una gira per Europa Posteriorment actuà amb Els Fatxendes 1944-53 i en la Cobla Selvatana 1954, fins que l’any 1955 fou sollicitat per La Principal de La Bisbal, formació amb la qual, amb una remarcable tècnica i un so personal i característic que el…

Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però…