Resultats de la cerca

Estudià viola i violí a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units, on fou deixeble de J Morel a la Juilliard School de Nova York En aquest centre cursà estudis de direcció orquestral, que després prosseguí a Tanglewood amb L Bernstein El 1955 debutà a Mèxic i en 1959-60 fou director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Saint Louis Del 1961 al 1962 dirigí l’Orquestra Simfònica de Greenwich Village Nova York i l’orquestra de la Juilliard School, on, a més, fou professor 1962-68 Entre el 1967 i el 1979 assumí la direcció de l’Orquestra de Louisville, amb…

Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb èxit a Berlín 1935-36 i a…

Debutà a l’adolescència i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natal Participà en el primer desenvolupament del jazz , tot destacant com a cornetista Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i el 1922 liderà la seva formació, la King Oliver’s Creole Jazz Band, als Lincoln Gardens, en la qual Armstrong, que deixà Nova Orleans per anar a Chicago, ocupà el lloc de segon cornetista La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja sense…

Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou…

Format musicalment a Viena, el 1923 entrà com a repetidor a l’Òpera de Dusseldorf, on debutà l’any següent com a director d’orquestra Entre el 1927 i el 1933 treballà a Karlsruhe com a assistent de Josef Krips El 1936, tot i les dificultats creades per l’arribada dels nazis al poder, assumí la direcció musical de l’Organització Cultural Jueva de Berlín, motiu pel qual fou internat al camp de concentració de Belsen 1943-45 Acabada la guerra marxà a Suècia, i posteriorment s’establí a Anglaterra arran del seu nomenament com a director musical de la Bournemouth Corporation 1947, càrrec des del…

Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera intermitent amb…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…

Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí "Eco de Euterpe", que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format Clavé en fou el primer director, i arran de la seva mort la direcció de l’Euterpe…

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…