Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
orgue positiu
Música
Petit orgue movible, diferent del portatiu o orgue de coll.
Del llatí ponere, positum , és un instrument transportable que resta collocat sobre una taula o, si és més gros, sobre el terra Fou molt representat en les miniatures medievals Normalment, els orgues positius estan equipats amb mitja dotzena de jocs, quasi sempre amb la base d’un joc principal o cara de 4'
tetragrama
Música
Conjunt de quatre línes i tres espais que determina l’alçada dels sons musicals en el cant gregorià (pauta).
La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia de color groc…
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor castellà.
Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
Stefan Wolpe
Música
Compositor d’origen jueu-rus i naturalitzat nord-americà.
Estudià amb Paul Juon a la Hochschule für Musik de Berlín Des de molt jove se sentí atret pels moviments avantguardistes i fou influenciat pel socialisme utòpic que es respirava al Bauhaus Durant els anys vint collaborà amb B Brecht El resultat foren dues òperes de cambra Schöne Geschichten 'Belles històries', que suggereix la influència d’A Schönberg, i Zeus und Elida 'Zeus i Elida', una comèdia satírica sobre Hitler, representat per Zeus El 1933 s’establí a Viena per tal d’estudiar amb A Webern i el 1934 s’exilià a Palestina, on ensenyà al Conservatori Palestí de Jerusalem 1934…
platterspiel
Música
Instrument de vent de llengüeta continguda dins una bufeta animal, que s’emprà sobretot a l’Edat Mitjana.
La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos…
Hans Sotin
Música
Baix alemany.
Estudià cant amb FW Hezel i D Jacob, i el 1962 debutà a Essen amb un paper secundari d' El cavaller de la rosa Dos anys més tard fou contractat per l’Òpera d’Hamburg, amb la qual, després d’haver representat petits papers, arribà a interpretar el de Wotan L’or del Rin i La valquíria El 1970 es presentà com a Sarastro La flauta màgica a Glyndebourne i posteriorment debutà a Chicago 1971, el Metropolitan de Nova York i Bayreuth 1972, l’Òpera de Viena 1973, el Covent Garden de Londres 1974 i la Scala de Milà 1976, gairebé sempre amb papers wagnerians, en els quals s’ha…
Ruth Falcon
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss, amb la qual es presentà…
Henrique Oswald
Música
Compositor i pianista brasiler.
Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina