Resultats de la cerca

Començà els estudis de medicina a la Universitat de Durham, però aviat els abandonà per dedicar-se exclusivament a la música Fou alumne de H Howells entre el 1942 i el 1946 Del 1951 al 1980 feu d’assessor musical de la BBC Com a compositor evolucionà des d’un atonalisme inicial cap a un llenguatge més tradicional Les seves obres són notables per una sòlida construcció formal i per les harmonies diatòniques És autor d’onze simfonies 1951-90, quinze quartets de corda 1952-91 i llibres com Carl Nielsen Symphonist 1952, Sibelius and Nielsen 1965, The Essence of Bruckner 1966, revisat…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…

El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…

Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres…

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Vida Nascut en una família de parla sueca, fou batejat com a Johan Julius Christian, però en el seu període d’estudiant a Berlín adoptà la forma francesa del primer nom El seu pare morí quan ell tenia dos anys, i Jean i els seus germans tots els quals mostraren bones aptituds per a la música foren educats per la mare i una àvia Feu els estudis a la primera escola on s’ensenyà la llengua finesa, que aprengué durant l’adolescència S’inicià en la composició a deu anys, i el 1879 començà a estudiar violí de manera sistemàtica amb Gustav Levander Abans d’ingressar a la universitat escriví…

Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…