Resultats de la cerca

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…

Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però…

Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com JA Strindberg o E Munch Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer concert de música…

R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…

S’inicià en orquestres de Filadèlfia, i el 1937 es traslladà a Nova York, on ingressà a la formació de Teddy Hill en substitució de Roy Eldridge, trompetista del qual havia rebut força influència A partir del 1939 formà part de diferents orquestres, principalment les de Cab Calloway, Earl Hines i Billy Eckstine En les dues últimes coincidí amb Charlie Parker, i amb ell i altres músics tocà en moltes sessions informals que anaren donant forma al revolucionari estil bop A partir del 1945 enregistrà amb quintets que duien el seu nom Aquest mateix any formà una big band , l’única que reeixí a…

Tot i haver nascut a Ucraïna, feu els estudis al Conservatori de Música de Moscou amb S Tanejev, AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov, fins que es graduà amb l’òpera oratori Zeml’a nebo ‘Terra i cel’, 1900 Després de treballar com a professor a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, se n’anà a Berlín a estudiar direcció d’orquestra amb Oskar Fried 1905-07 Des del 1913 fou professor de composició del Conservatori de Música de Kíev i, a partir de l’any següent, director d’aquest centre El 1920 obtingué la càtedra de composició del Conservatori de Música de Moscou, on impartí classes fins a la seva…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena,…

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto ,…

Vida D’origen humil, realitzà la seva formació musical primer a l’església de Walcourt, després a Maubege i finalment a Anvers El 1751 anà a París, on fou deixeble de JPh Rameau En aquesta ciutat fou director de l’orquestra particular del mecenes La Pouplinière fins el 1762, i compongué diverses simfonies per a aquesta formació Entre el 1762 i el 1770 dirigí el teatre de Lluís Josep de Borbó príncep de Condé, a Chantilly El 1766 també serví com a ordinaire de la musique , a la casa de Louis-François de Bourbon, príncep de Conti Tot i que la seva producció instrumental no minvà, durant aquesta…

Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…