Resultats de la cerca

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1738 signà la censura dels Fragmentos Músicos , de fra Bernat Comes A l’octubre del 1759 s’interpretà un Te Deum de Pujol amb motiu de les festes de celebració de l’arribada de Carles III a Espanya La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Entre aquesta darrera cal destacar els villancicos i un notable nombre d’oratoris, entre els quals El juicio particular 1770 i La casta Susana 1798

Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també nombroses…

L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…

Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim…