Resultats de la cerca

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es distingien per…

De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el 1938 Se’l…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…

Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat, lloc del…

Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt Posteriorment estudià amb A Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A Boieldieu La temporada següent cantà a Viena, on CM von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago , li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors,…

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant el període…

Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…

Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…

Vida Fou el setè dels onze fills del matrimoni format per Caetano Durante i Orsola Capasso El pare fou cantor a l’església de Sant Sosio de Frattamaggiore L’oncle, Angelo Durante, fou sacerdot i músic, i treballà com a primo maestro i director al Conservatori de Sant Onofrio, a Capuana, entre el 1690 i el 1699 No es tenen notícies sobre l’educació de Francesco fins el 1699, any en què morí el pare i moment a partir del qual Angelo Durante s’encarregà de la formació musical del futur compositor Ingressà al Conservatori de Sant Onofrio, on estudià amb el seu oncle i amb el violinista Gaetano…