Resultats de la cerca

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, Güell fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l'"Àguila Tarragense" amb el pseudònim de Guillem, impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Inicià els seus estudis musicals al monestir de Montserrat amb Joan Bap tista Guzmán Més tard ingressà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou alumne de Benvingut Socias El 1898 es traslladà a França, on fou director d’una companyia d’òpera, amb la qual realitzà diverses gires Amb aquesta companyia viatjà a Mont-real el 1901, on s’establí A més de compondre, es dedicà a la direcció d’orquestra, oferí concerts de piano i exercí com a crític musical Al llarg dels anys estrenà nombroses obres, com ara la Messe Solennelle 1904, l’òpera A Million Dollar Girl 1915, l’opereta Le…

Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…

Vida Inicià la formació musical amb el seu pare, i ràpidament aprengué a tocar diferents instruments, entre els quals la guitarra Formà part de la banda de música del seu poble natal, on tocà el clarinet i la bandúrria Mentre feia el servei militar conegué el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui fou alumne alguns anys més tard En el cercle de deixebles de Tàrrega, entrà en contacte amb Emili Pujol, Miquel Llobet i Josefina Robledo, entre d’altres El 1911 es traslladà a Madrid, on obrí una acadèmia de guitarra i, a partir del 1935, començà a editar la Biblioteca…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla,…

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…

Fou deixeble de Francesc Tàrrega A tretze anys rebé una beca de la Diputació de Castelló per a anar al Conservatori de París Allí estudià amb Brun i Schwartz i es diplomà amb un primer premi en violí De tornada a Castelló, el 1932, hi fundà el conservatori de la ciutat, que dirigí fins el 1936 Fou violí solista de l’Orquestra de València Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool Publicà un mètode per a l’estudi del violí i escriví algunes composicions per a piano i la suite per a orquestra Escenes…