Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
cèrcol
Música
Part d’alguns instruments membranòfons, de forma circular, que serveix per a subjectar la pell o membrana.
Pot ser de fusta o de metall, de posició fixa o clavat en el bastidor en els instruments menys evolucionats tècnicament, i més o menys ajustable per mitjà de cordes, petites falques o sistema de claus, en aquells instruments que requereixen mantenir una tensió determinada de la membrana amb relació al seu so
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
Perico Sambeat
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista i compositor valencià Pere Sambeat Esteve.
Inicialment es dedicà a la flauta i posteriorment també al saxòfon El 1982 es vinculà al Taller de Músics i formà part dels grups A Free K i Ictus, entre d’altres El 1991, després de publicar el disc Punto de partida , amb la collaboració de Tete Montoliu, estudià a la New School de Nova York i es donà a conèixer als ambients jazzístics Seguí després una carrera internacional ascendent i treballà amb molts solistes nord-americans i europeus, i alhora endegà projectes propis, una mostra dels quals són Uptown Dance 1992, Dual Force 1993, Ademuz 1998, Some Other Spring 1999 i Perico 2001 …
Carlo Tessarini
Música
Violinista i compositor italià.
El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són, tècnicament…
Joan Vinyals i Vilaret
Música
Director d’orquestra i compositor català.
Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces corals,…
Antonio Giannettini
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És considerat el…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…
Teatre Principal

Teatre Principal de Palma
© Fototeca.cat
Teatre
Teatre de Palma (Mallorca), situat al carrer de la Riera, dedicat a les arts escèniques, teatrals i musicals inaugurat l’any 1667 amb el nom de Casa de les Comèdies.
El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…
,
Leonardo Leo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…