Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica…
François-Bernard Mâche
Música
Compositor i musicòleg francès.
Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb…
mutació
Música
En una fuga, la modificació que, en ocasions, presenta la resposta d’algun interval del subjecte (vegeu exemple).
La mutació, que pot afectar un sol interval o més d’un, suposa, doncs, que no es produeixi una transposició exacta del subjecte en la resposta Una resposta que presenta una mutació s’anomena resposta tonal una que no presenta cap mutació s’anomena resposta real Cal remarcar que l’explicació teòrica de les mutacions ha estat un dels temes més controvertits de la teoria de la fuga resposta JS Bach L’art de la fuga , BWV 1080, Contrapunctus 1 © Fototecacat/ Jesús Alises
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Antonio de la Cruz Brocarte
Música
Organista i teòric castellà.
Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls
Diego del Puerto
Música
Teòric musical, possiblement castellà, actiu al principi del segle XVI.
Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot…
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
Josep de Barcelona
Música
Compositor i teòric català.
El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a…
Ramon Guitart
Música
Cantant, compositor i professor català.
S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J Cassadó Posteriorment estudià piano amb E Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V Mustel harmònium i M García cant A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la sarsuela La bohème…
Christopher Simpson
Música
Compositor, teòric i violista anglès.
De religió catòlica, serví la causa monàrquica durant la guerra civil en les campanyes del 1643 i el 1644 Es traslladà a Scampton, on rebé el favor i la protecció de sir Robert Bolles Fou el teòric musical anglès més important del seu temps El seu tractat The Division-Violist 1659 gaudí de tant d’èxit, que en sortí una segona edició revisada el 1665 La seva altra obra teòrica important, A Compendium of Practical Musick 1667, que meresqué els elogis de M Locke i de H Purcell, estudia en profunditat diversos aspectes de l’escriptura, tècnica i composició musicals Simpson compongué…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina