Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika" 1969-71…

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga ma laltia el feu retornar a la música Els seus principals llibres són Arte tripharia 1550 i Declaración de instrumentos musicales 1555 El darrer, a més de les imprescindibles disquisicions teòriques, conté dades abundants de caràcter pràctic i és una font d’informació capital sobre la música del segle XVI a la Península Alhora inclou diverses composicions originals per a…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà nous…

A dinou anys ingressà a l’orde benedictí Es formà primer a Tours i després amb Remy d’Auxerre, a París Visqué a Tours, on fou cantor de l’abadia de Sant Martí Ocupà el càrrec d’abat als monestirs d’Aurillac i Fleury i, des de l’any 927, al de Cluny, on succeí el seu primer abat, Berno Se sap que escriví tres himnes i una dotzena d’antífones per a l’ofici de Sant Martí, a més de sermons i comentaris bíblics Durant molt de temps se li han atribuït algunes obres teòriques l’autoria de les quals correspon, però, a l’abat italià de nom Odó d’Arezzo

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’esthétique París…

Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els seus…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà amb la…

La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments tot al llarg…

Estudià a l’Institut Nacional de Música, on assistí a les classes de fagot d’A Gouveia Fou alumne d’A França i de F Braga Rebé un gran elogi de la crítica quan el 1921 presentà a la Sociedade de Concertos Sinfonicos el poema simfònic Ubirajara L’any 1925 compongué un segon poema simfònic, la cançó Candomblé i la seva primera òpera, O Bandeirante , estrenada al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Des de llavors esdevingué un reconegut compositor Publicà diverses obres didàctiques i teòriques, com un tractat de composició, i exercí de docent al Conservatório Mineiro de Música a Belo Horizonte i…