Resultats de la cerca

Normalment s’utilitzen com a sinònims de temps fort , temps greu , caiguda , etc tesi o temps feble , temps lleu , etc arsi Deriven dels termes que en la dansa grega clàssica s’aplicaven als moviments d’alçar el peu - arsis - o abaixar-lo - thesis - i que després serviren per a designar les parts més o menys accentuades dels peus poètics llatins L’expressió per arsin et thesin fou utilitzada per G Zarlino i T Morley per a referir-se a la inversió del contrapunt -generalment en el cànon canon per arsin et thesin - Malpurg fou un dels primers que donà a aquesta expressió el…

Estudià amb F Redi a Florència i el 1716 aconseguí el seu primer èxit amb la representació de Dafne , d’E Astorga, a Parma Entre el 1720 i el 1750 actuà als principals teatres italians i de la resta d’Europa Cantà a la inauguració del Teatro San Carlo de Nàpols el 1737, i dos anys més tard a Madrid, amb Farinelli Uns deu anys després s’establí a Viena, on el 1749 gaudí d’un important èxit amb la Didone abbandonata , de N Jommelli Després del 1750 deixà de cantar en públic i durant la temporada 1751-52 fou responsable del vestuari del teatre de la cort de Viena També es dedicà a l’ensenyament…

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres…

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises

Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc

Després de formar-se al conservatori superior de la seva ciutat natal, estudià musicologia a les universitats de Berlín, Rostock i Munic L’any 1910 acabà la seva formació i es doctorà a la capital bavaresa amb una tesi sobre el compositor barroc alemany Johann Sigismund Kusser Fou professor de teoria de la música a la Universitat de Munic i el 1920 publicà un Tractat d’Harmonia Durant algun temps exercí de crític en publicacions de Frankfurt, i més endavant tornà a Munic, on fou collaborador del "Münchner Zeitung"

Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the…

Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…

Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’atribueixen a…