Resultats de la cerca

Les dades que es tenen sobre aquest autor són escasses Des del 1798 fins al seu traspàs ocupà el magisteri de capella de la catedral d’Albarrasí, com a successor de Vicente Palacios Sembla que Teixidor tenia una gran preparació musical i que, durant el seu mestratge, la capella musical d’Albarrasí, constituïda per un organista, dos sotsxantres, cinc infants de cor, tres tenors i prop de cinc instrumentistes, assolí un bon nivell En aquesta població se’n conserven prop de 270 composicions i el manuscrit del llibre Teoría de la Música, Armonía y Contrapunto , escrit el 1809 La fama…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou nomenat…

Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus , 1921, vocals…

Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs Tingué amistat amb el pare A Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals La producció musical de Pons…

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar…

Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca…